En Marc m'ha passat l'enllaç del teu blog i em sembla molt interessant, sóc bastant aficionat a l'etimologia i m'agrada conservar les paraules tradicionals. Amb el teu permís afegeixo un enllaç al meu blog.
Per mi les "dulces" es diferèncien dels postres per que venen embolicades amb plàstic i cada vegada que n'obres una penses...Ves a saber con de temps fot que esta fet això?. Son bones pro, acabem pensant. I si, solen ser dolces a matar.
7 comentaris:
A Torroella, si et fixes bé amb el paper d'embolicar de Can Batlle (al carrer d'Ullà), podràs comprovar que no en diuen "pastisseria" sinó "dulceria".
En Marc m'ha passat l'enllaç del teu blog i em sembla molt interessant, sóc bastant aficionat a l'etimologia i m'agrada conservar les paraules tradicionals. Amb el teu permís afegeixo un enllaç al meu blog.
Hola Narcís! Benvingut! Em fas contenta que t'hagi agradat El Sedàs. Faig conserva, ja ho veus..i crec que també l'entens aquesta expressió...
Per mi les "dulces" es diferèncien dels postres per que venen embolicades amb plàstic i cada vegada que n'obres una penses...Ves a saber con de temps fot que esta fet això?. Son bones pro, acabem pensant. I si, solen ser dolces a matar.
Ai Anònim manyac... Em sembla que no has tastat mai cap dulça de Can Batlle.
Per postres, els dissabtes , el pare sempre duia una "bandejeta" de dulces: una sara, un xuixo i un bracet de crema per a cadascú.
Per mi una dulça és una criatura que és bona. Bona persona. Un encant de criatura. Com la meva filla. :)
Publica un comentari a l'entrada