Ostres. "Morma" és una paraula que em porta molt bons records: quan erem petites i se'ns feia l'amenaça de la "morma" era que ja n'haviem dit alguna de grossa. Per a mi era veure la "ma de la meva i cop suau als morros, però amb la ma morta": no feia mal, ni molt menys, però la morma era un fet psicològic.
Ostres, ara veig com els comentaris poden enriquir el Sedàs!! M'ha encantat la vostra reflexió, Marc i Dol, de la morma, que ha sortit de resquitllada de la inicial masmàrria que jo volia recollir. Gràcies macos!!
5 comentaris:
La meva sogra també fa servir "morma". Jo no l'havia sentit mai fins que un dia la Dol em va dir "et fotré una morma si no calles..."
o "et fotaré una gardela", que m´he fixat que a la G no li tens
Ostres. "Morma" és una paraula que em porta molt bons records: quan erem petites i se'ns feia l'amenaça de la "morma" era que ja n'haviem dit alguna de grossa. Per a mi era veure la "ma de la meva i cop suau als morros, però amb la ma morta": no feia mal, ni molt menys, però la morma era un fet psicològic.
Amb la Dolors hem deduït que morma deu venir de mà morta, o sigui morta-mà, o sigui mor-ma.
Ostres, ara veig com els comentaris poden enriquir el Sedàs!! M'ha encantat la vostra reflexió, Marc i Dol, de la morma, que ha sortit de resquitllada de la inicial masmàrria que jo volia recollir. Gràcies macos!!
Publica un comentari a l'entrada